La llibreta

“La gent vol saber quins fets realment van passar al costat de casa nostra durant la dictadura franquista”

Sumaríssim 70143

Sumaríssim 70143

Nemo Books ha publicat l’obra “Sumaríssim 70143. Francesc Massanas Agustí” que narra la història que va acabar amb l’afusellament de qui va ser alcalde de Foixà entre 1936 i 1939. Un home bo que no va fugir amb l’arribada dels franquistes malgrat ser d’ERC, perquè havia estat una persona justa i havia preservat la vida de gent de dretes a qui volien assassinar els comitès antifeixistes. El seu net, Jordi Colomí Massanas és l’autor de l’obra que avui dijous 27 es presenta a les set de la tarda a la Sala d’Actes de l’EMD.

 

NB: Ja has fet dues presentacions del llibre i ja en pots fer una primera valoració…

JC: Sí. I a totes dues, tant a Torroella com a Foixà, hi va assistir molta gent. Ho valoro d’una manera molt positiva i en diversos aspectes. Primer de tot es demostra que la gent vol saber quins fets realment van passar al costat de casa nostra durant la dictadura franquista. Uns fets que els silencis interessats han fet callar tant durant els anys de feixisme com, en molts casos, en democràcia. En segon terme haig de dir que cada presentació ens representa, tant a mi com a la meva família, un fort impacte emocional perquè s’hi barregen molts records i moltes situacions familiars i personals que ara tothom comença a descobrir i a entendre.

 

NB: Com va sorgir la idea d’escriure aquest llibre?

JC: Feia molts anys que anava recopilant informació sobre el que realment va passar amb el meu avi (a qui no vaig conèixer perquè el van afusellar quan tenia 41 anys). Però era una informació que la família no feia pública. No se’n podia parlar. Resultava un tema tabú perquè removia molt de dolor. Sobretot en la nostra mare i en els nostres dos oncles, els fills d’en Francesc Massanas, que són qui realment van patir més aquella ignomínia. Però quan fa uns mesos va morir la mare vaig decidir fer un acte de justícia històrica, acabar de recollir tota la informació possible i editar un document per la família on s’expliqués tot el que realment va passar. En començar a escriure de seguida em vaig adonar que això donava per a un llibre.

 

NB: Recopilar informació de tants anys enrere deu ser complicat…

JC: En certa manera sí. Però des del moment que vaig tenir a les meves mans tot l’expedient del judici sumaríssim; tota la informació oral de la gent de Foixà que m’havia anat oferint al llarg del temps i, sobretot, la del meu oncle Josep, em va començar a lligar tot d’una forma gairebé automàtica. És cert que d’informació específica del meu avi no n’he trobat massa. Però sí que en vaig trobar d’important en les actas de l’Ajuntament de Foixà en els anys de la República i en molts articles relacionats en el tema.

 

NB: T’ha resultat complicat escriure’l?

JC: Al principi no. Però quan s’anava acostant el final, amb els detalls del judici i de l’execució, haig de confessar que sí. Molts dies vaig obrir l’ordinador i el vaig tancar sense ser capaç d’escriure ni una paraula. Semblava, per moments, que hagués perdut les ganes d’acabar el llibre. Representava recordar i remoure moltes coses i entendre’n moltes d’altres. Totes molt doloroses pel nostres pares i oncles, que ho van viure en un silenci permanent i gairebé desesperant durant tota la seva vida. Però quan vaig aconseguir acabar-lo, m’ha resultat un exercici personal de superació d’una situació que, massa sovint, em revoltava massa en el meu interior.

 

NB: Creus que la gent és conscient avui, vuitanta anys després d’aquests fets, del que realment va passar en aquells anys?

JC: No. Molta part de la història de la Guerra Civil i de la postguerra ha estat silenciada per interessos polítics que avui considero totalment equivocats. En el cas dels fets que explico en el llibre em venen veïns, amics i gent molt propera que se sorprenen que tot això no es sabés, malgrat estar, en molt casos, en relacions d’amistat molt properes. La veritat és que per a la família parlar d’aquest tema sempre ens ha resultat un exercici molt dur. De fet, una gran part de la família s’assabentarà d’aquesta història tràgica amb la lectura del llibre.

 

NB: Tens pensat fer més presentacions ?

JC: En principi només teníem previst fer les presentacions de Torroella, Foixà i la de l’Estartit. També és cert que hi ha gent d’algun poble que s’ha interessat per fer algun acte i l’editor en vol fer una a Girona, però per ara no hi ha rés tancat. De moment la de l’Estartit serà la darrera.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>