La llibreta

La pell de l’abecedari

Jordi Monés Pujol-Busquets: educació, país, llengua

Jordi Monés i Pujol-Busquets. Pensant aquests cognoms, ve al cap un baró de finals del segle XIX, o un arquitecte modernista, o un propietari d’una colònia tèxtil… Els cognoms compostos sovint exageren la imaginació.
Però, per exagerada, l’obra de l’autor que avui comentem: una bibliografia extensa, d’aquelles de molts diumenges a la tarda assegut a la butaca, i anar llegint… sobre què escriu el nostre autor? Jordi Monés i Pujol-Busquets escriu essencialment sobre l’escola i l’educació al nostre país. Sobre com (al llarg de quasi 3 segles) ha canviat, evolucionat, involucionat, contaminat. Molts dels seus llibres es troben a les biblioteques, una ullada al catàleg en línia ens dóna la mida del personatge. Nombrosos reconeixements a la seva tasca han sigut notícia els últims temps.
El títol que ens ocupa ara, resumeix la idea de la seva trajectòria: “Educació, país, llengua”.
L’autor, ha dedicat gran part de la seva vida i del seu entusiasme a fer-nos partíceps del que considera important no oblidar: què som, d’on venim, què ens ha fet créixer com a país, i el paper decisiu de l’escola en aquest sentit.
El llibre “Educació, país, llengua”es composa d’un recull d’articles considerats imprescindibles, reunits ara per primera vegada i editats per Nemo Books:

“És per això que he decidit fer un recull d’aquells articles que expressen millor la meva trajectòria en el món de la Història de l’Educació. El recull no fa referència únicament al meu pensament pedagògic, sinó que fixa, també, una mirada en molts altres temes específics del món educatiu.”

Conceptes presents com l’Escola Moderna, l’Escola Nova, o la influència germànica en la pedagogia catalana. Trobem, entre altres, noms imprescindibles per entendre la història de l’educació catalana: Pestalozzi, Fröbel, Maria Montessori, Pompeu Fabra, Francesc Ferrer i Guàrdia, Marcel·lí Antich, Joaquim Xirau, Alexandre Galí… Espais històrics com l’Institut Obrer, Escuelas de Hogar, la Mútua Escolar Blanquerna, l’Escola del Mar, les escoles d’estiu…

Ara que els temps són convulsos, convé recordar el camí treballat per totes les persones que van precedir el model d’escola catalana actual; tots aquells i aquelles que van deixar-hi la pell professional i a vegades la personal, per fer-nos arribar el que ara tenim, el model d’escola i de país que defensem. Totes les escoles haurien de tenir “Educació, país, llengua” com a llibre de capçalera; per socòrrer aquells dubtes històrics, per ajudar a entendre allò que sembrem pels fills d’avui i del demà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes:

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>